Amb més de 30 novel·les de ciència-ficció, fantasia i terror, 15 llibres de relats i un de poemes, Ian Watson és un referent internacional del gènere de la ciència-ficció. L'escriptor ha ofert la conferència 'I have no idea' com a escriptor convidat a l'acte de lliurament del 27è Premi UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló, un guardó impulsat pel Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). El rector de la UPC, Francesc Torres, ha donat la benvinguda a l’acte, en el qual també hi han intervingut la degana de la FIB, Anna Rio; el professor i sotsdirector de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) Jordi José, president del jurat del premi; els guanyadors de l'edició d'enguany, Miguel Ángel López i Raúl David Gonzálvez, i la presidenta del Consell Social, Montserrat Guàrdia, que ha clos l'acte. En la seva conferència, Ian Watson ha parlat dels seus orígens i de Tynemouth, el seu poble natal, al nord d’Anglaterra, i ha explicat els seus inicis com a escriptor. Watson ha volgut reflexionar, “amb lleugeresa i sense tragèdies”, de per què i com escriu, principalment ciència-ficció, i també alguna cosa de fantasia i horror.
De les seves arrels com a autor ha recordat que "els relats curts són les joies de la ficció imaginativa, més valuosos com a art que la majoria de les novel·les". I ha fet una recomanació als aspirants a autors de literatura fantàstica: "Els aconsello que cultivin el nou, que revisquin el que és antic. I només llavors, que siguin originals. No intenteu ser originals basant-vos en allò que és nou”, ha dit, i els ha animat a “fer volar la imaginació”.
Watson ha adreçat un atac ferotge contra la intel·ligència artificial com a qualsevol tipus d’ajut per als autors creatius. “L'anomenada ‘IA’ —que no té cap ‘intel·ligència’ en el sentit en què la pot experimentar, per exemple, una rata— està manifestant cada vegada més ‘al·lucinacions’, combinacions falses de coses sense sentit que després es colen a la ionosfera per ser mostrades i recombinades”. També s’ha manifestat totalment contrari a “l’ús per part d’autors de llibres i mitjans audiovisuals del patiment com a ham per entrenar-nos”, al que ha denominat com a “porno de dolor”, les escenes de tortura que s’escriuen a propòsit com a condiment per estimular als lectors.
Ian Watson, figura clau de la ciència-ficció contemporània
Ian Watson (Anglaterra, 1943) va estudiar Literatura Anglesa al Balliol College, Oxford, on es va graduar amb honors el 1963, i va cursar un postgrau en recerca en literatura anglesa i francesa del segle XIX. Després de treballar com a professor en universitats de Tanzània, el Japó i Anglaterra, es va dedicar plenament a l’escriptura a partir de 1976, arran de l’èxit de la seva primera novel·la The Embedding (1973), guardonada amb el John W. Campbell Memorial Award i el Prix Apollo. També va rebre el British Science Fiction Association Award i el premi Orbit per The Jonah Kit (1975), la seva segona novel·la.A aquestes dues primeres obres, van seguir nombroses novel·les i antologies de relats de ciència-ficció, fantasia i terror. Algunes de les seves històries van ser finalistes dels premis Hugo i Nebula, i han estat àmpliament antologitzades. A partir de finals dels anys 90, va intensificar la seva producció poètica. El 2001 va publicar The Lexicographer’s Love Song, que inclou el poema True Love, guanyador del premi Rhysling el 2002. També va destacar amb la col·lecció The Great Escape (2002), seleccionada pel Washington Post com un dels millors llibres de ciència-ficció i fantasia de l’any. Watson ha participat com a escriptor convidat en nombrosos festivals i convencions internacionals. És fundador del Northampton Science Fiction Writers Group, d’on va sorgir la NewCon Press. Aquesta editorial ha publicat diverses de les seves obres, entre altres Saving For a Sunny Day (2012) i The Beloved of My Beloved (amb Roberto Quaglia), que va guanyar el British Science Fiction Association Award al millor relat curt del 2009. El 2021, va publicar la novel·la curta El monstre, la sirena i el doctor Mengele, i, el 2023, el recull de contes La màquina del temps xinesa, seguit el 2024 per la novel·la Noves aventures d'una màquina del temps xinesa. El mateix any, va ser guardonat amb el títol de Gran Mestre Europeu de Ciència-ficció per la Societat Europea de Ciència-ficció. Com a guionista, va col·laborar amb Stanley Kubrick en el desenvolupament de la història de la pel·lícula A.I. Intel·ligència artificial, estrenada el 2001 sota la direcció de Steven Spielberg. És fundador de l'editorial electrònica Palabaristas Press juntament amb la seva dona, la traductora Cristina Macía. Actualment viu a Gijón. Miguel Ángel López i Raúl Gonzálvez, guanyadors del 27è Premi UPC de Ciència-Ficció
Els escriptors Miguel Ángel López Muñoz i Raúl Gonzálvez del Águila han guanyat, ex aequo, el 27è Premi UPC de Ciència-Ficció, per les novel·les La Semana de los Tecnoorgas i Rompenieblas en el abismo, respectivament. Ambdós escriptors han participat en l'acte a través de videoconferència. El guardó està dotat amb dos mil euros i suposa l'edició i publicació de les obres guanyadores en format digital i en paper, de forma conjunta entre la UPC i l’editorial Apache Libros, especialitzada en l’edició de novel·les de ciència-ficció, terror i llibres il·lustrats. En aquesta edició, s'han presentat a concurs 70 obres d'Espanya, Perú, Argentina, Mèxic, Xile, Equador, Colòmbia i Cuba. A més de les dues obres guanyadores, el jurat ha mencionat les novel·les Los últimos días de la Argos, del malagueny Jesús Prieto Sánchez, i Greta y el hipopótamo, del madrileny Pascual Díaz García-Baltasar. El jurat l'han integrat docents de la UPC vinculats al món de la ciència-ficció des de diferents vessants: Lluís Anglada, Josep Casanovas, Carme Gallego, Jordi José, Manuel Moreno i Joan Manel Ortiz. |
