| La Lluna ens ha fascinat des de sempre. Durant segles, va ser el nostre calendari i el nostre rellotge nocturn, però també un símbol sagrat i màgic al qual les diferents civilitzacions han atribuït poders, llegendes i significats espirituals. Ara, el professor de la UPC i divulgador científic Ignasi Casanova ens convida a mirar de nou el nostre satèl·lit a ‘Fascinats per la Lluna’. Es tracta d’un assaig que recorre la relació entre la humanitat i la Lluna des de les primeres creences fins als darrers descobriments científics i les noves missions espacials. La presentació que farà Ignasi Casanova del seu llibre tindrà lloc el dia 16 de setembre, a les 18 hores, a la Biblioteca del Campus de Terrassa de la UPC (plaça del Campus, 1), en el marc de les activitats del programa UPCArts. Intervindran també el comunicador científic Xavier Duran, autor del pròleg del llibre, i el professor de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) Miquel Sureda. Al llarg de la història, cada cultura ha explicat l’origen de la Lluna a través de mites i llegendes, sovint vinculats als cicles de la natura, el pas del temps o la vida i la mort. Un exemple emblemàtic és la peça musical ‘Moon River’, composta per Henry Mancini per a la pel·lícula ‘Breakfast at Tiffany’s’ (1961), una melodia suau i nostàlgica que va guanyar l’Oscar a la millor cançó original i que ha esdevingut un clàssic romàntic associat per sempre amb les nits plenes de somnis i llum de Lluna. Però, més enllà de la imaginació i la cultura popular, què sabem realment sobre la influència de la Lluna? ‘Fascinats per la Lluna’ revisa algunes de les creences més esteses, com la suposada relació entre la Lluna plena i l’augment de la criminalitat o de les visites als hospitals, i les contrasta amb les evidències científiques. Una mirada que permet separar els mites de la realitat i entendre què pot influir —i què no— el nostre satèl·lit en el comportament humà i animal. Banc de proves per a futures missions
El llibre també repassa les principals missions espacials que han permès ampliar el nostre coneixement de la Lluna, des de les missions Apollo, que van portar per primera vegada l’ésser humà a la seva superfície, fins al programa Àrtemis de la NASA, que planteja el retorn a la Lluna i mira cap a Mart com a següent gran objectiu de l’exploració espacial. La Lluna es presenta així com un autèntic banc de proves per a futures missions i com una peça clau en els plans de la humanitat per avançar en l’exploració més enllà de la Terra. En aquest llibre, Casanova proposa un viatge per la història, la cultura i la ciència que ens permet descobrir la Lluna des de perspectives molt diverses i entendre per què, milers d’anys després, continua despertant la nostra curiositat. Un recorregut que va de les antigues llegendes a les missions espacials del futur i que ens recorda que, tot i haver-la observat durant tota la nostra història, encara ens queda molt per descobrir. Ignasi Casanova és geòleg. Els seus estudis acadèmics es van completar a Barcelona, i posteriorment va dedicar gairebé una dècada a la recerca en Cosmoquímica i Ciències Planetàries als Estats Units: a la Universitat de Nou Mèxic, al Laboratori Nacional de Los Alamos, al Johnson Space Center de la NASA (a Houston) i a la Universitat de Chicago. En tornar a Europa, va participar activament en les missions SMART-1 (Lluna) i Mars Express, juntament amb diversos anys de servei al Grup Assessor de Ciència i Tecnologia d’Exploració de l’Agència Espacial Europea (ESA), contribuint a l’avaluació de propostes de missions al sistema solar, incloent-hi la selecció d’instruments científics. Actualment, és professor en Enginyeria Ambiental (Canvi Global) i Enginyeria Aeroespacial (Recursos Espacials i Assentaments Planetaris) a la UPC. | 
