Europa necessita canviar el model de finançament de la innovació i el suport al personal investigador si vol aprofitar tot el potencial de convertir els descobriments científics en productes, noves tecnologies i empreses de valor. Aquesta és la principal conclusió d'un article publicat a la secció Policy Forum de la revista científica de referència Science. Sota el títol 'Improving Europe’s competitiveness by empowering researchers as innovators' ('Millorant la competitivitat d'Europa empoderant els investigadors com a innovadors’), l'article reclama crear un circuit continu entre la ciència bàsica i la seva comercialització. També demana procediments de finançament més àgils i més reconeixement de l'emprenedoria dins la carrera universitària, i argumenta que les barreres institucionals i financeres persistents impedeixen que l'excel·lència científica es tradueixi en un impacte econòmic i social real. El treball és una iniciativa d'INPACT!, una xarxa creada el 2023 que reuneix més de 120 científics-innovadors de més de 20 països de l'Espai Europeu de Recerca, principalment investigadors que han estat reconeguts amb beques del Consell Europeu de Recerca (ERC, per les seves sigles en anglès). La iniciativa combina l'experiència directa dels investigadors amb l'anàlisi econòmica dels programes de finançament europeus i planteja reformes concretes per fer arribar la recerca al mercat i enfortir l'ecosistema europeu de recerca i innovació, així com millorar la competitivitat d'Europa. Connectant la recerca i la innovació
L'anàlisi se centra en Horizon Europe, el programa de recerca i innovació de la Unió Europea per al període 2021-2027. Els autors de l'estudi argumenten que el finançament continua fragmentat i que els descobriments amb potencial comercial poden trobar buits administratius entre les subvencions de prova de concepte del Consell Europeu de Recerca (ERC), que ajuden els investigadors a explorar aplicacions pràctiques, i els programes del Consell Europeu d'Innovació (EIC), que donen suport al desenvolupament tecnològic i al creixement empresarial. Una de les principals propostes és situar els ajuts Prova de Concepte (Proof of Concept) de l'ERC sota la governança de l'EIC, per tal de crear una via més contínua des del descobriment científic fins al desenvolupament tecnològic i la comercialització. Segons els autors, això podria reduir les avaluacions duplicades, simplificar les transicions entre programes i fer que el suport sigui més previsible per als investigadors i els inversors. L'estudi també reclama un suport més ferm a la innovació d'alt risc i en fases inicials. El finançament anual conjunt per als programes EIC Pathfinder i Transition se situa actualment al voltant dels 500 milions d'euros, mentre que la seva capacitat de gestió de programes continua sent limitada en comparació amb les agències de recerca avançada dels Estats Units. Els autors recomanen reassignar recursos cap a la innovació disruptiva i atorgar més autoritat als gestors de programes independents per guiar els projectes prometedors. Sol·licituds més àgils i suport per als projectes excel·lents
Els autors també defensen que les sol·licituds de finançament europeu haurien de ser més àgils i avaluar-se de manera més directa a partir del contingut de la idea i de l'ús potencial de la innovació proposada. Així mateix, es planteja que les agències nacionals de finançament adquireixin compromisos plurianuals per donar suport a projectes excel·lents que superin amb èxit l'avaluació europea, però que no es puguin finançar amb el pressupost disponible de la UE, tot ampliant l'enfocament que ja s'utilitza a través del Segell d'Excel·lència. Per a la investigadora de la UPC Cristina Canal, del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona (CCEM, centre acreditat com a Unitat d'Excelència María de Maeztu) i una de les autores de l'article com a membre de la xarxa INPACT!, "adoptar aquest enfocament seria el següent pas natural, un pas que tant Catalunya —com a regió altament innovadora— com el conjunt d'Espanya estan ben posicionades per fer. En oferir finançament plurianual tant als socis acadèmics com a les empreses derivades vinculades als projectes amb Segell d'Excel·lència de l'EIC, les autoritats regionals i nacionals poden garantir que les propostes avaluades com a excel·lents a escala europea no es perdin per manca de finançament". Segons Canal, "un compromís com aquest enviaria un senyal clar que Espanya dona suport als seus investigadors i emprenedors, ajudaria a retenir talent científic, a atraure inversió privada i a transformar els resultats de la recerca en noves empreses i llocs de treball qualificats, enfortint així la posició de Catalunya i d'Espanya en el panorama europeu de la innovació a Europa". Reconèixer els investigadors com a innovadors
Reformar el finançament europeu per si sol no serà suficient, segons els autors de l'estudi. Les universitats i les oficines de transferència tecnològica també han de crear les condicions perquè els investigadors puguin dedicar-se a la innovació sense veure's obligats a triar entre una carrera acadèmica i l'emprenedoria. L'estudi recomana un reconeixement més gran de l'emprenedoria en les carreres acadèmiques, una millora de la gestió de la propietat intel·lectual i vies més clares cap a les patents, les associacions industrials i les empreses derivades, juntament amb un millor accés a la mentoria i a l'experiència emprenedora. Aquestes reformes, segons subratllen els autors, no resoldrien per si soles les limitacions més àmplies d'Europa en matèria de capital risc, regulació i expansió empresarial. No obstant això, un sistema més coherent que connecti la recerca científica, el desenvolupament tecnològic i l'emprenedoria podria ajudar Europa a captar més valor econòmic i social generat per la seva base de recerca. Article de referència:
| 
